En un box (a urgències)

És on hem van deixar els meus salvadors. Per fi tinc el telèfon i puc avisar a la família. Afortunadament no ho han fet els mossos. Allí estirada passo el temps tot esperant una radiografia. Finalment sembla que la radio surt bé i la doctora decideix que puc marxar cap a casa. A l’intentar baixar de la llitera, la meva vèrtebra em diu que jo no vaig en lloc. Un nou intent i res. Quan la doctora ve de nou, decideix que potser necessito un TAC (de fet m’han dit que és femení, per tant una TAC). A la nit,i davant del que sembla una enorme dificultat per fer la prova, m’assignen una habitació, a la tercera planta i llavors comença una nova aventura.