Compartir 10 m2.

En dues setmanes que he estat a l’hospital he estat en tres habitacions diferents, amb 5 companyes i les seves famílies. Compartir durant 24 hores un espai físic i mental tant petit no és fàcil, encara que molts cops fas bones amistats, potser no per sempre, però si per una bona temporada.

La meva primera companyia va ser una parella jove, molt amable, amb qui vaig compartir tota una nit de tele. Cal pagar per veure la tele (3.90 € diaris) i a més cal arribar a un acord entre els dos ocupants de la cambra. Quan hi vaig arribar, la tele estava posada. Anaven passant les hores i com diu en Sabina : “ Y nos dieron las diez, i las once i las doce, la una, las dos i las tres “ i la tele seguia funcionant. L’endemà em va explicar que havien pagat l’abonament de 24 hores i que el temps corria tant si la tele funcionava com si no. Per tant, ja que hem pagat...

La meva segona companya, una senyora molt amable que a la meva pregunta de cortesia: “ I a vostè que l’hi ha passat?” va respondre amb una llarga explicació de fets i històries que ens van mantenir ocupades prop d’un hora. El vespre varem passar-lo de mutu acord amb el Cuní.

L’endemà em van traslladar a la quarta planta. Nova habitació i nova companyia. Una mare, ja gran i la seva filla. Molt amables i experimentades en la vida cotidiana de l’hospital. D’elles varem aprendre coses tant bàsiques com què fer per netejar la paella de fer pipís (d’una manera higiènica i còmoda), on demanar una palleta per veure (cosa imprescindible si t’obliguen a estar estirada al llit i completament plana) i que encara que faci calor cal conserva la manta, que quan farà fred no n’hi haurà suficients i l’hauràs de portar de casa.

De la quarta companya dir només que era molt gran, sorda com una tàpia i què durant 4 dies vaig compartir amb ella totes les hores del dia, ja que va ser impossible dormir ni un minut. Si voleu més detalls, haurà de ser en privat. Veniu amb temps.

Els darrers dies han estat de pau i tranquil·litat amb una senyora encantadora, encara que una nit l’anestèsia li va jugar una mala passada i la nostra habitació es va omplir de gossos, de gent venent droga, el Ramon col·locant una vidriera, fugides amb camioneta de personatges sinistres... De totes maneres un petó molt fort a la Sra. Isabel.