Desconeixia
l’existència d’aquesta paraula, fins que com a conseqüència de l’accident vaig
començar a veure doble. Veia a la gent amb quatre ulls o amb dos caps o
directament el meu llit estava envoltat de bessons idèntics. El millor va ser
quan vaig sortir al passadís. En la distància vaig veure dues germanes
bessones, grans i amb la mateixa bata roja i un caminador que avançaven cap a
mi omplin tot l’espai. La Neus,
la meva filla, em van preguntar per on passaríem i jo tota decidida li vaig dir
que pel mig. No cal dir que finalment vam deixar una senyora a la dreta i
l’altra va desaparèixer.
Aquesta visió
doble, tal com havia vingut va marxar, però es devia enyorar perquè desprès de
l’operació va tornar a fer-me companyia un dia més. Quan li vaig explicar a
l’oftalmòloga unes hores abans de sortir de l’Arnau em va dir que no tenia cap
sentit això que jo explicava, però us puc assegurar que no m’he inventat ni una
sola paraula. Per cert, ara hi veig la mar de be.
No hay comentarios:
Publicar un comentario