Wir lieben Autos

Ara fa dos o tres anys que vaig fer la bogeria d’intentar estudiar alemany a l’EOI. Ja sé que per molts és una llengua fàcil i estructurada i que té molt de futur. Perdoneu, jo amb el futur no m’hi poso, però de fàcil no en té res de res. Com va penjar un amic meu al facebook “Life is too short to learn german” que com tots sabeu vol dir “La vida és massa curta per aprendre alemany”. Passat Nadal ho vaig deixar, sense cap remordiment i una gran pau interior. Dels tres mesos de classe em van quedar algunes normes de pronunciació (que em van servir en el moment de cantar els Valsos Amorosos de Brahms) i alguns articles i verbs. Ara quan a la tele veig l’anunci de la BMW que acaba dient “Das Auto”,  sé que vol dir “El cotxe” (gran cosa direu, però em puc fer la xul·la davant de segons qui).

I ara penseu, quina relació té això amb la vèrtebra? Estirada en el meu llit de l’Arnau, amb tantes hores per davant, vaig decidir que la meva única filla no podia anar pel món amb un cotxe de més de 20 anys i sense cap element de seguretat (per no tenir no té ni airbags).  Durant més de 15 dies, ella i el seu pare han recorregut tots els concessionaris de Lleida mentre jo gràcies a la meva vida sedentària només mirava els catàlegs a casa i escoltava llargues explicacions tècniques que no m’interessaven gens però que em creia amb l’obligació de suportar amb atenció i deixar anar de tant en tant un: molt bé, molt bé.. Aquest matí m’han donat un paper principal en tota aquesta llarga història. He anat a pagar el cotxe. M’ha rebut un cartell que deia Wir lieben Autos. Ho entès sense problemes:” Nosaltres estimem els cotxes”. Penso que segurament s’estimen més els meus diners, en alemany “Wir lieben Ihr Geld”