Aquesta és una
pregunta que normalment ens fem quan ens trobem amb coneguts que fa uns dies
que no veiem. Jo sempre responc: Beeé, i
tu? , amb l’esperança que l’altre també em doni una resposta semblant i no
passi a explicar-me amb detall tots els sues mals, petits o grans.
D’un temps ençà,
la pregunta es repeteix moltes vegades al dia. Jo continuo responen: Beeé, però ara afegeixo: recuperant-me amb paciència i el corsé.
Llavors, molts dels meus interlocutors em diuen: Molt bé, tu sempre has estat una dona optimista, de les que veuen el
vas mig ple. Normalment somric i aquí s’acaba la conversa.
En realitat
m’agradaria dir-los-hi que el vas, got o ampolla, sempre està ple. De, al
menys, dues substàncies diferents però ple. Quina de les dos substàncies és més
important? L’aire, sense el que no podríem respirar o l’aigua, tant necessària
per la vida? Per mi, sense dubtar, l’aire, que està en aquella part del recipient
que molts consideren buida. L’aigua la podem substituir per vi, gintònic,
coca-cola, vermut... sense que passi absolutament res, al contrari. Ara, si sou
valents, proveu a viure sense aire!
No hay comentarios:
Publicar un comentario