Ja us ho he dit
altres cop . Tinc poca feina i molt temps lliure i sedentari. Això vol dir que
tinc temps per pensar. Quan es donen totes aquestes circumstàncies, un cop has passat
revista als temes més generals i habituals i fins i tot t’has permès el luxe de
filosofar sobre la vida i la mort, encara et queden moltes hores per omplir. Llavors
el teu cervell desbarra i et planteja interrogants, a cops absurds però de
manera persistent.
Mireu, em dutxo
cada dia que puc (els militars de casa exigeixen que no estigui sola al pis
quan ho faci), em rento les mans sovint, no trec el pols de casa, no treballo a
la terrassa ni toco aigua bruta i així i tot tinc les ungles brutes!!. Que és
aquesta porqueria que es va acumulant cada dia? És una part de mi que es va
descomponent? És que ara ja no hi ha Love
in the air sinó pols? Se m’està acumulant aquesta pols en altres parts del
cos i jo no ho veig? Ai, aquesta angoixa em matarà!
No hay comentarios:
Publicar un comentario