Sofà

Tinc una amiga que no tenia sofà a casa seva. Em semblava, ja llavors, impossible viure sense sofà. On fas la migdiada? On t’adorms veien la pel·lícula i et despertes encarcarat a les cinc del matí? I les llargues tardes de diumenge on les passes?  Us ho torno a dir, em semblava impossible viure sense sofà. Però us puc assegurar que això és una llegenda urbana. Jo he estat dos mesos sense poder seure ni jeure al sofà. He passat els meus dies asseguda en una butaca dura, ben tiessa i en molts moments sentint-me com un moble més de la meva saleta. L’altre dia, quan vaig passar la prova del nou, em va semblar que era el moment de tornar a disfrutar del sofà. Desprès de molts intents i de postures, no diré del kamasutra però quasi, vaig aconseguir dormir una estoneta i des de llavors que m’he fot forta en la meva posició. El sofà torna a ser meu i penso lluitar per la seva possessió. Potser estava més còmoda a la cadira dura, no us diré que no, però penso defensar la meva incomoda conquesta amb sang, ungles i corsé.