Pregunto.Per què a tots
els concerts al voltant de Cap d’Any hi ha d’haver un número musical en el que
la gent pugui picar de mans mentre un director intenta que no es perdi el ritme
i marca pianos i fortes? Es tracta d’una
pregunta retòrica ja que crec que sé la resposta. Tota la culpa, com sempre, és
de Madrit (concepte) . TV espanyola (la seva) retransmet cada cap d’any el
Concert des de Viena. Un concert que ens permet veure dirigir a alguns dels
millors directors d’orquestra del moment, però que acaba amb una imatge, si més
no, curiosa. Tota aquella platea i els palcos estan plens de gent que han pagat
una quantitat molt important (fins a quasi 1000€) per seure o estar drets al
final en aquella sala. A més han hagut de matinar per ser a les seves
localitats, mudats i pentinats quan comença el concert a un hora intempestiva
per un dia de Cap d’Any. Desprès del Danubi Blau es nota en la sala una certa
inquietud. Tothom es recol·loca en el seu seient, la mirada posada en el
director i les mans a punt per la percussió. No tinc res a dir, és una tradició
i com a tal cal respectar-la.
La meva pregunta
és: calia exportar-la? Calia acabar tots els nombrosos concerts de valsos i
polques del nostre país amb la Marxa Radetzky amb percussió de sala? L’altre
dia, la meva vèrtebra i jo vam veure estorades un final de concert de sardanes en
el que la Santa Espina va fer la funció de la marxa. El director no se’n va
sortir de que el picar de mans anés a
tempo. Per alguna cosa deu ser.
No hay comentarios:
Publicar un comentario