Si hi ha que diu
que el que no surt a la tele no existeix (de fet ara hauríem d’incloure les
xarxes socials), jo puc dir que el que no tinc anotat a l’agenda no ha passat
ni passarà. Ja us vaig dir que sé el dia de l’accident perquè el vaig apuntar
però no ho vaig fer amb el dia de l’operació i la veritat és que no tinc ni
idea del dia que va ser. No sé si us passa a vosaltres (espero que si, més que
res per no sentir-me com una outsider), però hi ha dies que tinc la sensació de
que he de fer alguna cosa, que aquell dia em resulta familiar per algo però no
aconsegueixo recordar perquè. Intento fer una repassada mental de les possibles
cites o feines del dia, però les meves neurones semblen estar en vaga
indefinida (potser no els hi agrada que confiï tant poc en elles). Cansada de
tant pensar decideixo passar de tot i em faig trampes al solitari tot dient-me
que segur que no era res ( i el pitjor és que m’ho crec). L’endemà algú em
recorda que em va estar esperant per fer un cafè o per alguna cosa de feina.
Si, ja ho sé que les noves tecnologies (el mòbil, la tablet, l’ordinador, els
mails...) ens ajuden a organitzar i recordar la nostra vida, però clar si no
apuntes les coses o si encara que ho facis desprès no les consultes ni quan
sents aquell ocell que canta (els meus aparells tecnològics tenen aquesta melodia
per recordar-me una cita) no serveixen de res. Ara m’espera un mes de molta
activitat. Les meves vèrtebres i jo tenim molta feina pendent amb diferents
metges. Es tracta de revisions rutinàries, no patiu, però caldrà una bona
coordinació per no haver de recorre al do de la ubiqüitat (do que no tinc
naturalment) i poder posar-me al dia amb la meva salut. Prometo (perquè puc
prometre i prometo) que seré una persona disciplinada i ho apuntaré tot. De
totes maneres si heu quedat amb mi, no estarà de més que em feu una trucada una
hora abans per confirmar que he obert la meva agenda. Us ho agrairé.
No hay comentarios:
Publicar un comentario