Pija jo?

No sé que li ha agafat a la meva filla però darrerament ha decidit ser extremadament sincera pel que fa als seus comentaris sobre mi. De fet sempre ha estat així. Ja de ben petita un dia, desprès de passar tota una tarda amb una amiga seva i la seva mare, tot just passar la porta de casa, va deixar caure com qui no diu res: Preferiria tenir a la mare de tal com a mare i no a tu. Sort que l’amor de mare és infinit i no li he tingut mai en compte. Ara, això si, és una de les gracietes que més li recordo i naturalment explico en la seva presència sempre que tinc la més mínima oportunitat. Continuant en la seva línia, no fa massa em va dir que era una analfabeta informàtica i l’altre dia em diu a la cara i sense immutar-se que soc... una pija! Pija jo? No m’ho podia creure! L’endemà vaig anar a la piscina del meu club i vaig veure un cartell que em va cridar l’atenció: Si vull puc tenir un entrenador personal per fer natació. Al veure-ho tant les meves vèrtebres com jo vam fer un bot d’alegria. Si el meu metge ho permet continuaré la meva rehabilitació ( i la de les meves vèrtebres) aquest mes d’octubre anat de nou a la piscina. Deixaré de fer la pena de fa uns mesos i tindré un personal trainer. I si aquest cop la meva filla té raó i si que sóc pija? Que hi farem! ja se sap: Al mal tiempo, Donna Karan.