Fent territori

Tot anat per aquests mons de Déu, i aquest dies la meteo m’hi ha fet anat molt, els meus ulls es troben moltes coses dignes d’admiració.  Enguany, a diferència d’altres anys em trobo amb un nou element que s’integra en el paisatge: les estelades i les senyeres. Passes pels pobles i aquí i allà veus un balcó, una finestra en la que oneja l’estelada. Hi ha pobles on fins i tot és més fàcil comptar les que no tenen que a l’inrevés. En altres sembla que sigui Festa Major. Fins i tot n’hi ha als silos de les granges! I em sembla que cada dia que passa en veig més i més i més... Jo, que ja tinc una edat i un passat, estic molt emocionada. Qui m’havia de dir quan em barallava amb el pare perquè volia anar a la Marxa de la Llibertat (recordeu de què parlo?)  o portava la senyera en la mànega d’un jersei (negre, que així ressaltava més) que m’havia teixit jo mateixa, que podria viure uns moments com els actuals? ( Lo meu i de la Marxa no va poder ser i em vaig haver de conformar amb una foto amb la samarreta que encara guardo com un tresor. La foto, la samarreta no era meva). No sé ni com ni quan acabarà tot el procés que hem engegat, però per ara tot recorrent el territori (toma frase!) em permeto somiar, això si, ho faig concentrada en la carretera, no fos cas que hi tornéssim a ser. No patiu, ja sabeu que les dones podem fer dues coses alhora.