Tots a fer exercici!

Recordo els primer anys que anava voltant pels camps de les nostres comarques. Encara que l’altre dia em van recordar que fa més de 30 anys d’això, tinc molt present que en molts dels camins em trobava pagesos que amb les seves bicicletes i vespinos feien cada dia el trajecte del tros a casa. Anaven carregats amb aquells calaixos de fusta que ells mateixos havien fabricat ( i que ara algunes botigues modernes ens venen a preu d’or) i que subjectaven amb les mateixes gomes que els urbanites fèiem servir per aguantar els paquets a les vaques dels cotxes (quins temps aquells en que en un siscents ens hi posàvem 5 persones, un gat i una guitarra amb la tenda de campanya i les cinc motxilles a la vaca! ). Poc a poc van començar a circular vehicles tot terreny, però encara els padrins anaven amb la seva bicicleta i seguien portant una mica de fruita o un ensiam en aquells calaixos. Més tard, els vehicles de dues rodes van ser propietat de la gent d’altres contrades, dels més afortunats, ja que molts anaven a peu d’un lloc a l’altre. 

Els darrers anys el paisatge humà dels nostres camins ha canviat molt. Continuen les bicicletes, però ara al damunt hi ha bàsicament homes (alguna dona també però poques) equipats de cap a peus, amb casc, maillots, ulleres de sol esportives i un rellotge d’aquells que et diuen de tot menys l’hora. Tant és el dia que faci, plogui o caigui un sol de justícia. Els veig suant, alguns amb unes senyores panxes i penso que si els hi obliguessin a fer, ho denunciarien com a maltractament. Al migdia i al capvespre en alguns camins o carreteres comarcals hi ha overbooking. És l’hora de sortir a caminar, amb gos o sense, però també equipats de dalt a baix. Em ve a la memòria un company de feina que cada temporada es feia el propòsit d’anar a fer exercici. El primer que feia (i suposo que el darrer ) era equipar-se: xandall, kets, bossa... No em consta que mai, però mai, xafés un gimnàs.(Crec que va acabar fent-se d’un club esportiu per poder anar a jugar a la botifarra cada tarda). 

Com ja deveu suposar, a les meves vèrtebres i a mi només ens trobareu circulant amb un vehicle de quatre rodes, a vegades a la mateixa velocitat que una bicicleta que ni la meva esquena ni el cotxe de la feina estem per massa virgueries.