Escoltar el cos

Ja fa temps que intento fer ioga de polaritat. Dic intento perquè els dos darrers anys ha estat impossible. Tot és començar les sessions i als dos o tres dies passa alguna cosa que m’ho fa deixar. El primer em vaig trencar el canell i el darrer, ja sabeu, ha estat un tema de vèrtebres. Una de les coses que m’agrada d’aquest tipus d’activitat és la relació que estableixes amb el teu cos. Si t’hi fixes, i al principi ho has de fer molt, el cos et va enviant missatges clars i contundents. De fet, si la meva vèrtebra no m’hagués dit que ella no marxava quan la doctora d’urgències m’enviava cap a casa, potser, i vull creure que només potser, les coses serien ara d’un altra manera ( i no millors precisament). Darrerament però, dec sordejar una mica, i per això el meu cos es veu obligat a parlar cridant (amb punxades, dolors prollongats, cansaments...). O potser el tinc enfadat perquè no li vaig fer cas, quan ell, davant la pregunta del metge de que volia fer cridava: contestar que vols  continuar de baixa!!!!!!!! i jo passant d’ell olímpicament vaig dir tímidament: anar a treballar,no?. Em sembla que el que toca ara és mantenir una llarga conversa amb el meu cos i explicar-li com estan les coses. He de pactar amb ell una treva i que deixi d’enviar-me missatges negatius perquè per molt que em cridi, ni el metge ni l’Estat estan disposats a que a partir d'ara i per sempre dediqui el meu temps a fer coses tant productives com mitja, ganxet o punt de creu o anar de vacances amb l'Inserso. Em temo que li costarà una mica entendre-ho i encara més acceptar-ho. Tant de bo no es faci el sord!