miércoles, 1 de mayo de 2013

Se m’acumula la feina


Dimecres de la setmanada passada vaig tornar anar a veure al meu metge. Vaig sortir sense faixa (en sentit figurat, ja que me la vaig treure jo a l’arribar a casa, res d‘streeptease a la consulta) i amb l’alta no per curació sinó per millora (això és el que diu el paper). Això vol dir que dijous, dia 2 de maig, començo de nou a treballar com si estigués curada. A veure si vosaltres ho enteneu: no ho estic, es a dir, seria com un simulacre (com si...), però he de fer tota la feia (com si...)  ja que ningú sortirà al tros per mi quan pedregui. Vaja, que si però no, encara que sembli que si i com sempre les que hi sortim perdent són les meves vèrtebres i jo. ( Aquí el meu metge em va recordar a uns quants que surten al telenotícies i no parlen la meva llengua). Sigui com sigui, fa una setmana que no toco vores! Entre el que volia fer mentre fos de baixa (llegir, arreglar papers, armaris, visites vàries...) i que, naturalment s’ha quedat a mig fer (com si sis mesos no fossin temps suficient...) i preparar-ho tot per començar a treballar estic esgotada. Per sort, des de divendres torno a tenir cotxe. Ara no pago ni bus ni taxi, només pago zona blava. (Llàstima d’esforç per aprendrem les noves línies de bus!) No vull ni fer números, ja que segur que no em surt a compte. (Sabeu que hi ha una zona blava de rotació ràpida on pagues per hora una bestialitat? ). Però a que no endevineu a qui els hi comprat, el cotxe vull dir? Doncs si, als mateixos als que els hi vam comprar el de la meva filla. Bàsicament per sentit pràctic. Si vaig estar un mes escoltant les característiques tècniques de la majoria del cotxes del mercat (havia de donar suport moral des de casa), ara no estava disposada a tornar a sentir-ho tot de nou i aquest cop de la boca d’uns quants desconeguts. Per tant: mateix model, diferent color. I aquí estic, de nou motoritzada però agobiada abans de començar i amb unes vèrtebres que cada dia em recorden que existeixen. Sento una veu interior, en forma de dolor, que em diu: Nosaltres, les vèrtebres L4-L5 també existim. I no sabeu prou bé quant!!!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario