Gelosia

Ara, un cop han passat quatre mesos des de la meva operació, la vèrtebra L1, la pobra, no em dona cap molèstia. Si les plaques i els claus l’han de privat de llibertat (jo suposo que si), continua sense dir res de res. Per contra, les meves L4 i L5, amb problemes de convivència mútua des de la meva adolescència, es queixen cada dia i algunes vegades de manera insistent. El metge em va donar una explicació tècnica que jo naturalment em vaig creure. Però l’altre dia,  parlant amb un bon amic, l’Alfons, em va donar una explicació tant o més versemblant que la del doctor. Les meves vèrtebres estan geloses!!!!! Jo només faig que parlar de la L1 ( he fet un blog i tot!), molts de vosaltres l’heu felicitat per cap d’any i m’heu donat records per ella. Les altres vèrtebres porten més de 50 anys vivint en l’anonimat, sense que ningú conegui el seu patir, i clar!, al final ha pogut més la gelosia que el seny. Espero que aquest petit acte de desagravi públic els hi sembli suficient i jo em pugui estalviar ben aviat (tampoc no anirem amb presses ara!) aquest dolor intents cada vegada que m’aixeco de la cadira. Si us plau, L4 i L5, sigueu bones noies!!!!