S’atansa l’hora
de rebre l’alta laboral (que no vol dir alta mèdica, es veu. Aquesta trigarà al
menys un any). És molt possible que aquest dimecres el meu metge ja em digui
quin dia podré tornar a treballar. Yuppi!? Doncs si però no. El primer que us
vull dir és que les meves L4-L5, que en aquest moment són les veritables
culpables del meu malestar, continuaran així durant al menys un any. Això
significa matinar, anar pel tros, menjar pols dels nostres camins (ara el cotxe
que portaré no té ni aire condicionat), estar pendent durant tot l’estiu tots
els dies i totes les hores dels fronts i les gotes fredes, no tenir caps de
setmana ni tardes lliures però amb les mateixes mancances físiques que tinc els
darrers mesos. Qui pot estar content per això? Buscant molt en l’interior més
interior del meu jo més profund, penso que és una bona notícia naturalment. De
fet la bona notícies és que la meva L1 ja està pràcticament soldada i que
malgrat tot tornaré a fer “vida normal” (aviat fins i tot sense faixa). Però
heu d’entendre que he fet vida de jubilada (sense visitar obres ni anar al
casal) els darrers mesos i ara des del fons de l’ànima només em surt un crit:
VULL JUBILAR-ME ARA. Mal moment per demanar-ho, no?
No hay comentarios:
Publicar un comentario