8000 mots

Porto escrites més de 8000 (vuit mil) paraules parlant de les aventures de la meva vèrtebra i jo. Mai havia escrit tant sobre mi i molt menys perquè ho poguessin llegir altres persones. Quan era joveneta vaig fer un diari, naturalment. Però el tenia molt ben guardat i mai ningú en va llegir ni una ratlla. (Bé, vull suposar que la meva mare no el va trobar mai). També em va donar per fer poesies, ei, quatre, dolentes, però dolentes, dolentes, d’aquelles que no rimen, ensucrades i de bleda assoleiada, dedicades a algun amor d’adolescència i que afortunadament vaig destruir passats uns anys. Ara, però, li he agafat el gustet a això de penjar quatre pensaments i algunes tonteries a disposició d’aquells que les vulgueu llegir. Em queden, pel cap baix, dos mesos de baixa i de recuperació potser algun més. Confio, estimats meus, que us duri la paciència fins al final. O almenys digueu-me que em llegiu, encara que no sigui veritat.