Quin
cap de setmana! Una gran habitació, amb bany, butaca, sofà, telèfon i TV. Un gran
finestral amb vistes a un edifici històric de la ciutat. Servei d’habitacions
24 hores. Cinc àpats diaris a la carta, amb el beure inclòs. Un noi jove i
guapo que, d’un blanc impecable, em ve a buscar per anar a l’acte més important
que es celebra el cap de setmana (en divendres a la tarda, com a les bodes
modernes). Ningú m’havia dit que era una festa de disfresses (gorros de colors,
guants, mascaretes,...), però jo tampoc desentonava del tot. El meu vestit, amb
un gran tall a l’esquena, era blau, un color que sempre m’ha quedat bé. Devia
ser una gran festassa. Jo no sé que vaig prendre, perquè no recordo res de res.
De fet he necessitat dos dies i molt d’amor (en forma de cuidadors, visites,
trucades, whatsapps, etc.) per refer-me. Però ara, a poc a poc, tot torna al
seu lloc. Fins i tot les meves vèrtebres, encara que de moment es queixen.
Potser, com jo, han trobat a faltar l’spa!
No hay comentarios:
Publicar un comentario