Si ara fa un any,
el títol de la meva entrada era “No cantar per Nadal”, enguany hauria de ser
(encara que no ho és) “Cantar per Nadal”. Les meves vèrtebres i jo hem fet
cinc concerts enguany, en 14 dies. De fet en un cap de setmana en vam fer tres.
I no solament hem cantat sinó que també ens ha tocat ballar (o alguna cosa
semblant) encara que el resultat final ha estat més voluntariós que reeixit (no
us haig d’enganyar). Però, que voleu que us digui, cantar per Nadal és bonic. El
públic és familiar i molt entregat. Està disposat a quasi tot, fins i tot a
cantar. De fet no s’entendria un concert de Nadal sense tots els presents
cantant alguna Nadala. Podríem dir que és la manera nostrada de la Marxa Radetzky
del Concert de Cap d’Any a Viena (aquest concepte li he robat al Pedro, el meu
director, però segur que no li sap greu). Molts d’aquests concerts es fan en
esglésies que aquests dies es converteixen en auditoris freds (climàticament
parlant), incomodes (els bancs de missa ho són, no ens enganyem) i de dubtosa
sonoritat (alguns cops les veus del cor ressonen dies i dies entre aquelles
altes parets). Però s’omplen d’un públic que està disposat a passar-ho bé. Els
membres del cor, des de la nostra privilegiada posició ho veiem tot (com si fóssim
el Gran Hermano de Nadal): les cares aspectants abans de començar, algun badall
si la nadala és poc coneguda i una mica llarga i sobretot els moviments
nerviosos i les cares de felicitat quan s’anuncia o comença a sonar una melodia
coneguda ( el top és el fum,fum,fum, seguida de molt a prop pel Noi de la Mare).
Entre cançó i cançó o mentre miro de reüll al meu director, m’agrada mirar els
avis i els nens (una combinació molt lligada al Nadal). Són aquests dos col·lectius
els que més participen de la màgia d’aquests dies. Què seria un Nadal sense
nens o sense avis que per uns dies es tornen una mica criatures?. Als de
mitjana edat (i amb els fills ja crescuts) potser ens fa una mica de vergonya deixar-nos seduir per aquests
moments d’innocència . Em sembla que ens perdem alguna cosa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario