Tal dia farà un any

Qui dies passa, any empeny, diu una Àngels Barceló tota seriosa en un anunci d’un banc (no entenc que tenen a veure les dites popular amb les estafes dels bancs però...). De totes maneres aquest refrany m’agrada i fa per mi. Han passat 365 dies que han empès un any des del dia que vaig llençar-me a llaurar un tros prop de Bellcaire d’Urgell amb el meu cotxe. Tot just avui puc dir allò de Tal dia farà una any, en el seu sentit més literal. No ho celebraré com un aniversari, no cal que em feliciteu (de fet recordo el dia exacte perquè el tinc apuntat a l’agenda, ja veus tu!). Tampoc us diré que aquest any se m’ha passat volant. Us diria una mentida. Les meves vèrtebres han fet i fan que sigui conscient de cada dia (i cada nit) que passa, però toca ballar al so que toquen. Ara només queda esperar a tornar a passar pel quiròfan. Quan? El metge dirà, però si em demana la meva opinió, ja que s’ha de fer, com més aviat millor. Feina feta no fa destorb o com diuen els castellans: No dejes para mañana lo que puedas hacer hoy. De totes maneres em va prometre que, per sort meva, no em caldria tornar a ficar el corsé. (Jo l’havia guarda’t per si de cas, que la SS no està per despeses).