Sempre ens quedarà el Jazz

Un dels avantatges d’estar de baixa és la meravellosa possibilitat de posar el despertador a hores en les que la majoria de la gent està a la feina o directament no posar-lo. Això de no tenir una hora per llevar-me, fa que tampoc tingui una hora per anar a dormir. Si ja portava un gran descontrol en aquest tema, amb el canvi d’hora la cosa ha arribat a extrems perillosos. (Permeteu-me una pregunta dirigida a tots aquells que estan entusiasmats amb el fet de que a les 9 de la nit encara sigui de dia: quan us lleveu al matí i és de nit, no ho trobeu depriment?). L’altre dia, passades les dues de matinada, cansada de llegir al llit i d’esperar que la son em vingués, em vaig llevar a veure la tele. Em pensava que seria més divertit que contar corderets. Ràpidament em vaig adonar del meu error. Us suposo gent d’ordre i que a aquelles hores dormiu o teniu coses millors que fer que estar pendents de la petita pantalla. No us perdeu res de res. A la majoria de les cadenes podeu veure vidents que no n’encerten ni una ( durant uns minuts tenen la seva gràcia) o podeu jugar al pocker i al bingo. Si això de jugar no us va, no patiu. Podeu  disfrutar dels meravellosos programes americans on núvies busquen el seu vestit de casament amb tota la família donant la seva opinió,  persones que no s’han atansat mai a una botiga de roba o perruqueria volen canviar el seu estil, persones que es fan passar  per altres a la xarxa i fins i tot amics que es volen declarar a la seva millor amiga (que tu ja veus que allò no té futur). Ara, el que més m’agrada és veure els pisos meravellosos i exclusius que mai podré comprar a NY perquè mai em sobrarà la minúcia d’un milió d’euros com a mínim que valen. Si una nit no podeu dormir feu una mica de zapping, i quan us canseu de totes aquestes tonteries penseu que afortunadament als catalans sempre ens quedarà el Jazz a TV3 i les reposicions del 3/24.