Quan vaig per
aquests camps de deu fent la meva feina, sempre porto les finestres del cotxe
ben obertes (no m’agrada portar l’aire condicionat si no és amb la finestra
abaixada) i la radio posada bastant (o
molt) forta (sinó el soroll de l’aire no me la deixa sentir). Us ho faig saber
perquè si, per un casual, veieu un cotxe blanc (difícil perquè els camins pels
que vaig no surten ni al GPS) amb una que s’està pixant de riure sola (bueno,
les meves vèrtebres i jo), no cal que aviseu al Mossos. Soc jo que estic escoltant
la Competència. L’altre dia enmig de la xerrameca de la cuqui de l’Angelines, del
primo i del Mohamed Jordi, vaig sentir de cop: Vota Alejo... Em va costar una
mica reaccionar. Ostras vaig pensar, qui és aquest que em parla amb aquesta veu
que demana amb urgència un foniatra? És un personatge nou? S’assemblava a un tal Aleix que durant molt
temps va militar al PP fins que se li va acabar el xollo . I ho era, tu! però ara es fa dir Alejo. Alejo,
quins records em porta aquest nom! Doncs no vam riure durant un bon temps el
Ramon i jo per culpa d’aquest nom!. Quan estàvem esperant a la Neus, jo sempre
deia que si era un nen no volia posar-li Aleix (malgrat que m’agradava molt),
perquè si les coses tornaven al passat i el pobre nen havia de tenir el seu DNI
en castellà mai ens ho perdonaria. I ja veus, n’hi ha alguns que ho fan voluntàriament,
tot sigui per seguir xupant de la mamella.
